Cap drac va segrestar la princesa a la cova, però, això sí, es va trobar amb un tal Sant Jordi i… vet aquí una vegada la princesa es va quedar embarassada. El cavaller de la rosa va fugir, ves per on, com si l’empaités un drac, i ella es va allistar a l’ordre de les cavalleres per viure una de les aventures més emocionants, ser mare.

El Drac cuinava a la cova pels seus 10 dragonets quan algú va entrar… “Si els vostres impostos no pagueu” li va dir l’alcalde, “haureu de marxar”. Ni el seu carnet de família nombrosa el va poder salvar. Però a la porta, la princesa i Sant Jordi es van encadenar evitant així el desnonament de la Família Drac, i de pas, un alcalde torrat.

Quan Sant Jordi va arribar a la cova, el drac esfondrà d’una flamarada la seva armadura. La por el va paralitzar. Tremolava. Però de seguida es va adonar del gran favor que li havia fet. “Quin pes m’has tret de sobre!” I tot seguit li va regalar una rosa. Des de llavors la llegenda parla d’un cavaller sense armadura que regala flors allà on va.

Quan Sant Jordi va arribar a la cova es va quedar bocabadat. En lloc d’una bèstia enfurismada, es va trobar un drac vestit de seda, amb plataformes i maquillant-se al mirall. El drac, espantat, va treure una gran flamarada però el cavaller, fascinat, li va regalar una rosa: “Per a tu, princesa, perquè et facis el món sencer a la teva mida”.